JUSTIFICACIÓ

Quin és el motiu pel qual l’art, i, en aquest cas, l’art de la dansa, s’ ha incardinat en el món de la salut?

D’entre totes les expressions de l’ésser humà, l’art sempre ha tingut un lloc audaç i transgressor; l’art mira a la persona amb els ulls de l’interior en relació amb el món extern; amb la mirada de l’impuls creador en un aconteixement més enllà d’ allò racional. Serà per aquest motiu que, davant d’ allò desconcertant i fins i tot inexplicable de les emocions i reaccions humanes, sorgeixen des de mitjans S.XX, teràpies que partint d’ allò intrínsecament expressiu de l’art, busquen aproximar-se a la comprensió de la persona que pateix.

L’ intenció és doncs, promoure la SALUT per a brindar la possibilitat d’ aprendre. Salut es allò no estereotipat, és la possibilitat d’ estructurar noves formes d’ expressió i d’ operació.

L’urgència de la persona per crear i descobrir-se a si mateixa és la primera iniciativa de creació i, com no, una de les formes d’ aquesta creació es la dansa. Aquest canal de comunicació acompanya l’ésser humà des del seu naixement, ja que on hi ha vida, hi ha moviment. Des de l’època prehistòrica, l’ ésser humà ha utilitzat la dansa com un medi de comunicació i expressió per afrontar pors i suportar les adversitats i incomprensions de l’entorn a través de rituals. L’humà-humana, de manera instintiva, necessita moure’s, gesticular i relacionar-se a través del seu cos. La dansa és un vehicle innat d’ expressió i la Dansa-teràpia utilitza aquest llenguatge per aconseguir un procés de transformació personal.

La Dansa-teràpia considera com a supòsit bàsic que el cos i la ment estan en constant interacció recíproca: els canvis en el moviment afecten el funcionament general de la persona. (La Dansa-teràpia privilegia l’ expressió i l’expansió de la persona).

El moviment, la postura i el gest reflexen la personalitat i contenen una memòria a la que és possible accedir i deslligar esforços fixes i mal dirigits que sovint no es poden verbalitzar. Per aquest fet, davant la nostra cultura cimentada en la paraula cal considerar que la Dansa-teràpia ofereix noves formes de reflexió i connexió amb una mateixa a través del vincle cos-emocions i alhora, permet superar inhibicions que ens impedeixen fruir del nostre cos.

Dansa-teràpia consisteix en un treball que se centra en el moviment del cos i es un procés personal d’experimentació de les possibilitats que cadascú/na de nosaltres tenim de moure’ns per a conèixer-nos millor i per ampliar el llenguatge corporal. Treballa, a més, sobre la forma en com ens relacionem amb les persones del nostre entorn immediat, sobre les nostres tendències de comportament, les nostres emocions, les nostres pors i els nostres desitjos.

Quan ampliem la nostra capacitat de moviment, ampliem simultàniament el nostre espai vital, la nostra manera de ser i d’ estar en el món i la nostra manera de pensar.

La Dansa-teràpia va dirigida a totes aquelles persones que busquen un auto-coneixement i creixement personal. Per això no té limitació d’ edat, beneficia tant a la gent gran com als adults-adultes amb trastorns d’ansietat, de personalitat, emocionals i mentals. Persones amb addicions, amb capacitat intel·lectual mermada, física o sensorial. Nens-nenes i adolescents amb trastorns del desenvolupament, motrius o d’aprenentatge, o bé amb problemes de concentració, d’atenció, autisme o hiperactivitat.

Les i els participants troben en aquesta via d’ expressió, l’ observació i la vivència de l’ aquí i l’ ara. Amb aquest mètode resorgeixen i es recuperen habilitats i capacitats que han estat mermades i és a través de la dansa i en l’ acció on ens trobem com a protagonistes i testimonis dels nostres canvis.

L’eix vertebrador de la Dansa-teràpia és l’espontaneïtat que mitjançant la dansa improvisada, permet que els afectes i les necessitats es manifestin. Aquesta teràpia engloba tant els aspectes físics com els psíquics i afectius per tal d’aconseguir millors interaccions socials i contribuir a un desenvolupament integral de la personalitat.

El fet de que l’activitat es dugui a terme en grup ofereix l’oportunitat de reunir-se amb d’ altres persones en un entorn de recolzament que genera vincle i que per tant, una major participació.

"basta con poner encanto en el movimiento y alegría en el ritmo para expresar los sentimientos a través de movimientos bailados" (Rudolf Laban).